Gegants de La Batlloria

Fa 19 anys montar una colla gegantera era tot un somni. I es que el 19 d`agost passat es van cumplir aquests anys de la presentació d`en Roc i la Esperança a la nostra vila.
En Roc( patró de Furiosos ) i l`Esperança amb el seu ram de llor a la mà ens simbolitzen “La Vall del LLor” tal i com s`anomenava La Batlloria antigament. Van ser uns gegants contruits per en Jordi Marqués i la Mª Angels Mercader d` Arenys de Munt. Desde l`aleshores han sigut moltes cercaviles per arreu de Catalunya les que han recorregut i una gran quantitat d`anecdotes les que han viscut en Roc i l`Esperanza.
Evidentment parlar de cercaviles vol dir parlar de gegants i parlar de gegants també es parlar de geganters i de geganters vol dir parlar de grallers. Sense aquests ultims les cercaviles serien un pèl avorrides. I es aquí on arriba amb fermesa,la meva instancia. I per això:

EXPOSO: la meva satisfacció i la de la majoria de batlloriencs de continuar escoltant els diumenges i dimecres les seves melodies a l`escola Montnegre. La de poder disfrutar de les seves cercaviles i de poder veure pels nostres carrers en Roc , l`Esperanza i en Brugui envoltats de color, música i alegria.

DEMANO: el meu desig de continuar veient una colla de geganters i grallers el meu poble com fins ara i aixì poder celebrar ben aviat el seu 20e aniversari.

Jesús Liñán

L`Enfonsament del PSC Sant Celoni

Naturalment, no hi pot haver paral•lelisme possible entre un psicòpata assassí i un polític demòcrata. Que ningú busqui aquest ramal en aquest article. Però hi ha lliçons que es poden aprendre desde diferents paràmetres: el poder sempre te unes tendències que promouen, des de la soledat del qui l`exerceix. La negació de la consciencia. Trobar les debilitats pròpies, tenir la humilitat d`analitzar-les i buscar alternatives sense orgulls propis ferits forma part del que es recomana a qualsevol líder en caiguda lliure.
Les enquestes són coincidents: hi ha hagut un canvi de cicle per esgotament de les il•lusions en aquells que ocupaven el poder a Sant Celoni. Si en un altre temps l`optimisme infundat servia de punt de suport per a un grup d`entusiastes incondicionals, incapaços de veure màcula en el seu líder, l`enfonsament de l`esperança sembla difícil de dissimular. La veritat es que ha desaparegut l`encantament que va tenir aquell govern i els seus votants es troben orfes d`alternatives tan a La Batlloria com a Sant Celoni. Ara són oposició i són incapaços de fer plantejaments raonables democràticament: tampoc es demanar tant. Els seus líders segueixen sepultats en les estimacions dels ciutadans. Una cosa es el PSC i un altre es el seu líder i tots dos només aconsegueixen guanyar posicions en la mesura que les poden perdre els altres, sense mèrits propis. Ja ni tan sols amb els errors de Convergència, garanteixen l`esperança d`un PSC que està observant impassible com s`enfonsa.