L`Enfonsament del PSC Sant Celoni

Naturalment, no hi pot haver paral•lelisme possible entre un psicòpata assassí i un polític demòcrata. Que ningú busqui aquest ramal en aquest article. Però hi ha lliçons que es poden aprendre desde diferents paràmetres: el poder sempre te unes tendències que promouen, des de la soledat del qui l`exerceix. La negació de la consciencia. Trobar les debilitats pròpies, tenir la humilitat d`analitzar-les i buscar alternatives sense orgulls propis ferits forma part del que es recomana a qualsevol líder en caiguda lliure.
Les enquestes són coincidents: hi ha hagut un canvi de cicle per esgotament de les il•lusions en aquells que ocupaven el poder a Sant Celoni. Si en un altre temps l`optimisme infundat servia de punt de suport per a un grup d`entusiastes incondicionals, incapaços de veure màcula en el seu líder, l`enfonsament de l`esperança sembla difícil de dissimular. La veritat es que ha desaparegut l`encantament que va tenir aquell govern i els seus votants es troben orfes d`alternatives tan a La Batlloria com a Sant Celoni. Ara són oposició i són incapaços de fer plantejaments raonables democràticament: tampoc es demanar tant. Els seus líders segueixen sepultats en les estimacions dels ciutadans. Una cosa es el PSC i un altre es el seu líder i tots dos només aconsegueixen guanyar posicions en la mesura que les poden perdre els altres, sense mèrits propis. Ja ni tan sols amb els errors de Convergència, garanteixen l`esperança d`un PSC que està observant impassible com s`enfonsa.